Coordinació sociosanitària: cap a una atenció integral de les persones majors en situació de dependència
L'Escorial va acollir un interessant curs de la Universitat Complutense, organitzat amb la col·laboració del Imserso, titulat Bones pràctiques en atenció integral a persones majors en situació de dependència. Del 27 al 29 de juliol, més de 50 professionals i representants de l'Administració Pública es van reunir per a debatre en profunditat sobre quin és el model més adequat per a garantir la millor atenció de les persones majors i en situació de dependència. La societat demanda una atenció integral de qualitat des de la perspectiva sociosanitària. D'aquí la importància d'analitzar els sistemes sanitari i social, que condueixin a una coordinació sociosanitària eficaç i eficient que doni resposta a les necessitats de les persones en situació de dependència.
Malgrat els esforços realitzats i d'un important increment dels recursos assistencials, el nivell de coordinació entre els serveis socials i sanitaris encara és sota i desigual. La competència exclusiva en serveis socials de les comunitats autònomes i la transferència a aquestes de la gestió sanitària, unit a les diferents tradicions culturals i pràctiques professionals, dificulten la coordinació de tots dos espais.
No obstant això, els avanços aconseguits en matèria d'atenció integral i coordinació sociosanitària són significatius. Per això, el curs Bones pràctiques en atenció integral a persones majors en situació de dependència va resultar d'especial importància per a revisar, analitzar i valorar les experiències que es desenvolupen actualment, tant des dels serveis de salut com des dels socials.
De fet, en l'últim Ple del Consell Interterritorial de Sanitat s'ha acordat elaborar una Estratègia Nacional de Coordinació de l'Atenció Sociosanitària, en la qual a més del Ministeri i les comunitats autònomes participaran organitzacions professionals i de pacients. L'objectiu, tal com va explicar la ministra de Sanitat i Igualtat, Leire Pajín, és que aquesta estratègia pugui aprovar-se abans de sis mesos. Es tracta de reorientar les actuacions dels sistemes sanitari i social per a guanyar en qualitat, equitat i eficiència, ordenant les activitats de cada sistema per a, des de la coordinació, evitar duplicitats i aconseguir un ús eficient dels recursos.
En la inauguració del curs, la secretària general de Política Social i Consum, Isabel Martínez, va destacar que per a aconseguir una coordinació sociosanitària i una atenció integral a les persones majors i en situació de dependència “cal encarar problemes com la diferent formació dels professionals, els procediments i protocols d'actuació o els criteris d'evolució de les persones beneficiàries”.
Durant la seva intervenció, Martínez va defensar la política fiscal i financera de l'Estat vinculada a l'aplicació de la Llei de Dependència: “El Govern ha complert el seu compromís amb l'aportació de més de 5.400 milions d'euros per al finançament del Sistema d'Atenció a la Dependència, la qual cosa suposa un 60% més d'el que es preveu en la Memòria Econòmica. A més d'altres 400 milions d'euros addicionals que es van invertir en el Pla E per al suport d'infraestructures i suport als serveis d'atenció”. Així mateix, va afirmar que les comunitats autònomes compleixen amb els seus compromisos “en funció de la seva capacitat, voluntat política i de la prioritat que li han donat al Sistema nacional d'Atenció a la Dependència”.
La secretària general de Política Social va destacar també que, fins avui, ja són més de 725.000 les persones beneficiàries de les prestacions de la Llei de Dependència i que, malgrat l'actual conjuntura econòmica, el sector dels serveis socials associat a la dependència ha produït més de 260.000 noves altes en la Seguretat Social
Finalment, Martínez va explicar que “el Imserso, experts, professionals, associacions, agents socials i administracions estan col·laborant en l'elaboració del Llibre blanc de l'Envelliment Actiu i del Llibre blanc de la Coordinació Sociosanitària. Totes dues publicacions oferiran un complet diagnòstic que ens permetrà aportar propostes per a assegurar la qualitat i sostenibilitat econòmica, garantint la igualtat i l'equitat en l'accés als drets. La nostra meta és arribar a consolidar per a tot el territori de l'Estat uns serveis i prestacions homogenis i més eficaces, que siguin capaces d'adaptar-se millor a les circumstàncies de cada persona, procurar-li l'atenció més d'acord amb les seves necessitats mèdiques i socials i que siguin plenament viables i sostenibles a llarg termini”. Es tracta, per tant, de dos estudis imprescindibles per a realitzar una rigorosa avaluació de la Llei de Dependència, així com del seu impacte econòmic i social.
A continuació, la directora general del Imserso, Purificació Causapié, i el director general d'Ordenació Professional, Cohesió del Sistema Nacional de Salut (SNS) i Alta Inspecció, Francisco Valero, van abordar la coordinació del Consell Interterritorial de Sanitat i del Consell Territorial de Dependència: febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats per al desenvolupament d'una política integral.
“No es tracta de crear un tercer espai ni una nova xarxa de serveis. La coordinació sociosanitària deu ser un procés de normalització entre els serveis i recursos existents. Per a això, les polítiques públiques han de ser transversals per a afrontar el repte de la coordinació entre el Sistema de Salut i el Sistema de Serveis Socials”, va afirmar Causapié. En aquest sentit, va insistir que també és necessària una coordinació entre els professionals sanitaris i de l'àmbit social, els sistemes d'informació i comunicació, així com els protocols i processos de treball.
Per part seva, Valero va assenyalar que la coordinació sociosanitària facilitarà el recurs més idoni a l'usuari per a la seva millor atenció i garantirà una ràpida derivació de l'un a l'altre. “Ara bé, sense coordinació sociosanitària es crearà una espiral creixent de major dependència i agreujament de les patologies”, va asseverar. Així mateix, Valero va indicar com a factors que contribueixen a l'exigència de la coordinació sociosanitària els següents: donar millor servei als ciutadans (finestreta única) i dotar de major eficiència els recursos públics i evitar així duplicitats. “No obstant això, caldrà superar barreres administratives (diferents sistemes amb diferents graus de desenvolupament i burocratització dels processos assistencials), culturals, professionals i tecnològiques”, va reconèixer.
D'especial interès va resultar la conferència impartida pel professor i doctor en Economia de la Universitat de Castella-la Manxa, Juan Oliva, titulada Serveis sanitaris i serveis socials una agenda a coordinar. Després d'una exhaustiva anàlisi econòmica de la situació actual del país, aquest expert va assegurar que “davant la possible insuficiència financera serà necessari estudiar les noves eines fiscals i d'assegurament, a fi d'augmentar els fons disponibles. A més, per a desenvolupar la continuïtat assistencial es requereix valoració multidimensional, sistemes integrats d'informació i finançament conjunt per càpita”.
En la seva opinió, la coordinació sociosanitària millorarà la qualitat assistencial i l'eficiència, “i podrà estalviar costos o no en funció del tipus de gestió”. Per a aconseguir-ho, Oliva considera que la formació conjunta dels professionals sanitaris i socials és una eina clau per a promoure els canvis necessaris, així com la cooperació entre proveïdors i recursos assistencials. “Sense oblidar configurar una xarxa de suport a la família, imprescindible per a mantenir l'actual sistema d'atenció a la dependència”, va exposar.
Experiències en les comunitats autònomes
El gerent de Serveis Socials de Castella i Lleó, Jesús Fuertes; el secretari general per a la Dependència d'Andalusia, Juliol Coca; i el director general del Servei Basc de Salut, Julián Pérez, van exposar les seves polítiques regionals relacionades amb l'atenció integral: De la teoria a la pràctica. Aspectes a resoldre i full de ruta.
A Castella i Lleó treballen per l'accés a una història social única i personal: la història sociosanitària. Resulta especialment interessant el projecte farmàcia hospitalària en les residències. “En tots els centres de persones majors gestionats per la Junta de Castella i Lleó, la prestació farmacèutica dels residents es realitza mitjançant acord entre el centre residencial i l'hospital de referència: l'hospital dota directament de la farmàcia a la residència i realitza la vigilància farmacoterapéutica. El lliurament és directe des de les gerències de salut de material fungible (bolquers, apòsits, gases, etc.) a les residències de persones majors i altres prestacions específiques depenent d'acords entre residències i hospitals”, va explicar Forts.
Així mateix, Castella i Lleó està desenvolupant en hospitals el programa de detecció precoç de risc social a l'ingrés, dirigit a persones majors de 75 anys. Consisteix en l'aplicació d'un test de cribaje que realitzen els professionals d'infermeria i, en funció del resultat, es deriva a la unitat de treball social per a la seva confirmació i, si escau, intervenció precoç. Finalment, Castella i Lleó compta també amb unitats residencials sociosanitàries amb finançament intersectorial. Es tracta d'una experiència pilot de deu llits, amb prescripció mèdica des de l'hospital més una valoració social i resolució d'ingrés.
Per part seva, l'estratègia sociosanitària a Andalusia es basa en plans integrals i processos integrats, com el projecte de teleassistència avançada social i sanitària o el Pla Andalús d'Alzheimer. Destaca també l'informe sobre les condicions de salut, una eina web denominada Suport sanitari a la Llei de Dependència, que permet la comunicació via telemàtica entre l'òrgan de valoració i el Servei Andalús de Salut.
Mentrestant, les principals línies estratègiques del País Basc són enfortir l'atenció dels malalts crònics, fomentar la participació i la connexió amb els professionals de la salut, organitzar sistemes integrats, desenvolupar tecnologies que facilitin la pràctica clínica i el autocuidado, així com estratègies que persiguan la prevenció i promoció, autonomia del pacient, continuïtat de l'atenció i intervencions adaptades.
La promoció de l'autonomia i de la salut, l'envelliment actiu i la vida independent van ser els temes que va analitzar la directora territorial de Melilla del Imserso, Francisca Coll.
La promoció de l'autonomia i de la salut, l'envelliment actiu i la vida independent van ser els temes que va analitzar la directora territorial de Melilla del Imserso, Francisca Coll.
Des de la seva experiència, “l'evidència indica la necessària activitat equilibrada entre la capacitació personal (física, cognitiva i emocional) i la disminució de barreres per a la vida independent. A més, és necessari una priorització i planificació equitativa amb increment financer”. En aquest sentit, Coll va anunciar la pròxima publicació titulada Atles de Bones Pràctiques de Promoció de l'Autonomia.
Malalties cròniques i col·laboració públic-privada
Els models d'atenció de les malalties cròniques va ser el tema central d'una taula rodona on, entre altres qüestions, es va revelar que el 40% de la població mundial tindrà una o més malalties cròniques (pluripatología) en 2050 i que, actualment, aquesta malaltia suposa el 70% del pressupost total sanitari. Un tema d'especial importància, sobretot perquè a major edat, major possibilitat de patir malalties cròniques, especialment a partir dels 55 anys, quan la prevalença augmenta del 73% al 91%. Per això, els ponents van destacar que els models d'atenció als malalts crònics han de tenir en compte una nova organització del sistema de salut, el redissenyo del sistema assistencial, formació sobre el autocuidado, suport a la presa de decisions, etc.
Seguidament, representants del Consell Estatal de Persones Majors, CERMI, CEOE, CEPYME, CCOO i UGT, moderats pel subdirector general de Planificació, Ordenació i Avaluació del Imserso, Antonio Balbontín, van abordar la complementarietat sanitària i social des de les perspectives pública i privada. Algunes de les idees més destacades que es van tractar van ser:
• El sistema d'atenció integral ha d'adaptar-se a les necessitats de les persones i ser dissenyat amb elles.
• Quan coincideixen la discapacitat i la malaltia crònica es requereix la convergència dels sistemes sanitari i social en un espai sociosanitari adaptat a la persona.
• En l'atenció sociosanitària cal tenir en compte el sector públic, el privat i el tercer sector.
• Respectant els drets d'elecció individual, és necessari reequilibrar la provisió de serveis i les prestacions econòmiques.
• Cal fomentar la responsabilitat en la salut, el sistema d'acreditació de centres i la col·laboració públic-privada.
• L'espai sociosanitari disminuirà els costos ineficients del Sistema Nacional de Salut i el seu estalvi revertirà en la creació d'ocupació i en l'activitat econòmica.
• La responsabilitat de la planificació i el control ha d'estar en el sistema públic i la provisió es mantindrà mixta (pública i privada).
• La coordinació no soluciona la insuficiència de recursos.
• Les normes encara tenen marge per a promoure la necessària coordinació sociosanitària.
Les estratègies per a convertir l'atenció a la dependència en un motor de producció de l'economia i les oportunitats en el futur immediat en l'atenció a la dependència i a les malalties cròniques van ser altres temes que van tenir protagonisme durant el curs.
